dimecres, 22 d’abril del 2015

Evolució o desmotivació....

Preparant una selecció de fotografies per presentar-me al Montphoto, veig que fa temps que no faig fotografies de paisatge amb cels de colors estridents, d'aquelles que com ja sabem tots ens diuen si porta photoshop, si son irreals, per l'estridencia dels colors...

Llavors he analitzat que faig últimament fotográficament parlant i detecto un canvi... Els paisatges oberts ja no hem motiven tant, potser es momentani o és una evolució... Temps al temps.

Recordo quan vaig començar a fer fotografies recordo que només buscava cels de colors sense primers plans, llavors vaig introduïr el primer pla i ara veig el mon en miniatura, només penso en detalls, extraccions...

Potser es per a la sobresaturació de fotografies de paisatge on crec que tot esta fet i mastegat, les localitzacions estan trillades i repetides, els fenomens tipus aurores afarten, etc... 

Pero en el món de les extraccions i de la miniatura, la creativitat esta per explotar i hem motiva molt... 





 


3 comentaris:

  1. Estoy de acuerdo contigo, pero he optado por otra via. También con un parón fotográfico, me estoy dedicando a no ir a los lugares ya trillados y si centrarme en la búsqueda de otros con lo que me estoy llevando grandes sorpresas. Siempre hay lugares por descubrir y aportar nuevas visiones. Que duda cabe que el macro es un mundo único e irrepetible. Pues suerte en esa nueva búsqueda. Un abrazo

    ResponElimina
  2. Si no hi hagués evolució no avançariem, experimentar és absolutament necessari, però això no treu que no puguem fer el que altres han fet i ens hagi agradat. Avui mateix he programat una entrada al blog que l,he titulat l,erotisme de la natura i saps quina foto hi havia? Els detalls d,una atzavara..., si busquem és que estem vius, el dia que això no passi és que necessitem unes vacances ;-)

    ResponElimina