dilluns, 28 de febrer del 2011

El dolç plaer del dolor...

Aquest cap de setmana teníem pensat en anar a Andorra doncs fa temps que hi volem anar, peró una proposta de visita fotogràfica a la Serra del Montsant ens va atreure més i vam canviar els plans.

El principal al.licient era la desconeixença de la zona i havíem parlat varies vegades d'anar de visita per aquelles terres agrestes i tant de moda actualment vinicolament parlant. A més, fa dies que tenia pendent de conèixer a l' Antonio i tornar a quedar amb l' Enrique doncs m´havia donat sort al Montseny i esperava que m' en donés un altre cop.

Vam marxar el dissabte ben dinat per intentar fer alguna fotografia de posta de sol peró vaig arribar tard, així doncs vaig buscar el lloc acordat per fer-hi nit amb les furgonetes i desprès de donar una volta per el poble de La Morera del Montsant, per cert molt ben cuidat i restaurat guardant fidelment la forma de construcció antiga, decidim baixar al poble de la Cornudella doncs no hi havia ni tant sols un restaurant obert on fer un mos.

A la Cornudella vam visitar un celler-botiga molt impactant per les botes de vi immenses que tenien. Com que teníem temps fins que no arribessin els amfitrions vam sentar-nos al bar del poble a veure el barça...

Ja de tornada i amb el cansament acumulat de la setmana decidim posar-nos a dormir i ja quedaríem per l' endemà. A les sis i mitja va tocar diana per intentar fer alguna fotografia d' albada, encara que la tasca era un pèl difícil per la desconeixença del lloc. La llàstima es que feia un vent terrible i la llum no ens va voler oferir res d' interessant.


P.N. de la Serra del Montsant.


Així doncs un cop esmorzat, s'afegeix un grup més de gent disposada a fer una "mini" excursió. I quina excursió, de mini res de res, vam pujar a dalt de tot de la serra, trovant-nos alguns trams una mica complicats per a un neòfit com jo, peró l' espectacular vista des del cim bé s'ho valia.




De baixada cap La Morera del Monsant.



Avui, per un ex-esportista com jo, estic molt content doncs recordo el dolç plaer del dolor provocat per el cansament muscular de l' esforç, aquesta sensació de "notar" la musculatura quan et mous -no estic parlant de les famoses tiretes- m' agrada, crec que és per aquesta sensació que entrenava i no per el fet de competir. Potser ara no podré parar, doncs aquesta sensació de plaer hem crea addicció...

divendres, 25 de febrer del 2011

Dies de boira... hem fan agafar afició.

Ja he comentat alguna vegada que hi ha moments de llum que fan posar "gallina de piel". Alguns d' aquests moments es donen en dies de boira.

Aquesta setmana, vaig poder escapar-me al pantà de Sta. Fe al Montseny, amb l'Enrique Mariscal. No esperava una tarda-vespre gaire especial, doncs vaig sortir de l' Alt Empordà amb un cel ple de núvols espectaculars per la mica de tramuntana que feia, pero a mesura que m' acostava al Montseny, cada cop estava més tapat i el cel era del tot gris sense un bri de llum, però l'experiència m'ha ensenyat que mai es pot donar res per perdut.

Mentre anava pujant, sorgia la boira, i la nostra emoció anava "in crescendo", amb els ulls inspeccionant totes les ombres i siluetes buscant possibles localitzacions, si algú ens hagués vist... semblavem nens petits esperant obrir els regals de reis, doncs la veritat es que són moments que personalment busco i no sempre tinc l'oportunitat ni disponibilitat.

Un cop arribat a la zona que havíem triat, el pantà de Santa Fe, la veritat es que l' aigua no es veia de la boira, tot era confós i només es distingien les siluetes dels arbres. Amb moviments quasi professionals, sense parlar, buscant concentració i absorbint l'atmosfera varem començar a enquadrar i "disparar", la veritat es que l'ambient era tant màgic que hem va costar concentrar-me en la fotografia, són d'aquelles ocasions que fan afició.


Faigs al Montseny.


La boira anava i tornava, tant ràpid, que varies vegades anàvem a buscar un enquadrament diferent però no ens donava temps perquè ja tornava a canviar.

Finalment, i per casualitat, aquesta setmana a una web de fotografia de naturalesa, s'han penjar varies fotografies del mateix enquadrament, i la veritat es que totes m' agraden, doncs representen diferents dies i per tant diferents moments de llums, així podriem anar-hi cada dia i sempre seria una fotografia diferent, que màgica és la llum!




Reflexes al pantà de Santa Fe.


Un cop acavada la sessió i tornant cap a casa intentava "grabar" al meu cervell l'atmosfera que havia viscut, i que ara, tot repassant les fotografies de la sessi,ó m'han sorgit de nou. Per recordar-ho! Segur que a la pròxima ocasió ja tindré automatitzat detalls tècnics que no vaig poder aplicar o d'altres enquadraments.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Planejant escapades...

Fa un parell de dies que estem planejant les pròximes escapades mig fotogràfiques mig desconnectar de la feina.

L' any passat vàrem estar al País Basc i la veritat es que vaig gaudir molt als "mítics" racons fotogràfics de Barrika, San Juan de Gaztelugatxe, Zumaia i algun altre, la llàstima es que no portava gaire estudiat el tema de les marees... afegint-hi que he perdut totes les fotografies doncs el disc dur va "petar". Així doncs caldrà tornar-hi amb una mica més d'experiència i de coneixement dels racons. Cal afegir que alguns fotògrafs de la zona m' han ajudat amb els seus consells via mail i sense coneixem de res, per dissenyar el recorregut.


Platja de Barrika durant l' albada.

També vàrem visitar la Toscana, agafant una súper-oferta de Grimaldi Lines, d' aquesta manera podíem portar el cotxe i desplaçar-nos lliurement per la zona, val molt la pena, sobretot per el bon menjar, i els paisatges de camps de blat immensos, que a l' estiu ha d'impressionar amb les bales de palla. Ufff! visitar la zona durant el pic de la recollida del blat ha de ser impressionant... estarem atents al "senyor" Grimaldi.


"Masia" típica de la Toscana, Itàlia.


De moment hem decidit que tornarem al País Basc... I d'altres llocs que ja aniré explicant...

dissabte, 12 de febrer del 2011

Dies de boira...

L'altre dia llegint un dels molts blogs que segueixo, més concretament d'en Pere Soler, vaig veure una fotografia d'uns arbres entre la boira i vaig recordar que tinc una fotografia que amb boira seria molt maca, doncs les fotografies amb boira m' atrauen molt, encara que no en tinc gaires...


Boira al Montseny

Portem una setmaneta a Girona que l'anticicló ens deixa una paisatge ple de boira i la veritat es que no he aprofitat gens aquesta oportunitat, així doncs el pròxim dia de boira hauria d' anar a visitar-lo perquè molt probablement seria una bona sessió fotogràfica, a més està a menys d' un quart d' hora de casa... Excuses no en tinc cap doncs!


Primers raigs de llum a l'arbreda.



Camps d' espígol

Avui m' he aixecat del llit massa d' hora, com sempre, al final ja m' he acostumat i a certa hora ja no puc estar més al llit.
Desprès de repassar la premsa, sobretot esportiva, he repassat algun històric de fotografies que vaig poder salvar de la desfeta del disc dur - hi tenia les fotografies dels darrers anys amb molt bons records de Noruega, País Basc i sobretot albades de la Costa Brava...- M' ha cridat especialment la carpeta de la Provença Francesa doncs tot i que durant el viatge no va acompanyar el temps, fotogràficament parlant, en tinc bons records.

Un lloc que està ple d'immensos camps d' espígol (Lavanda) amb el brogit de milions d' abelles recol.lectant i l'olor de les flors, val la pena anar-hi. De fet, aquest any si puc hi tornaré!




dijous, 10 de febrer del 2011

Exposició Fotogràfica.

Quasi no recordo quan hem vaig aficionar a la fotografia, suposo que des de petit al viatjar per tot Europa amb els meus pares hem semblava interessant agafar "trocets" del que veia i endur-me'ls a casa.
Sempre tenia la consciència de retratar monuments -en aquella època quasi sempre visitàvem ciutats- on no m' agradava que hi sortissin persones, així doncs tinc poques fotos on la meva família o jo mateix no hi sortim, (encara ara hem costa sortir a les fotografies) i recordo concretament una fotografia del Pártenon d' Atenes, amb tretze anys, que vaig fer fora dos "guiris" per poder fer una foto sense gairebé gent... cosa difícil! I moltes d' altres anècdotes d' aquest estil.

La meva evolució ha anat cap a la fotografia de natura i les seves diferents disciplines com ja vaig explicant en d' altres entrades passades, d'aquesta manera les "persones" no hi surten mai. Es més, procuro que sempre que sigui possible no enquadri cap rastre humà.. ja siguin persones o edificis moderns.

Mai no m' ha agradat massa mostrar les meves fotografies doncs sempre penso que a la gent potser no l' interessa o et fa comentaris políticament correctes de compromís... Pero quan el diari El Punt, va seleccionar una foto meva de la Toscana per a la realització del seu calendari 2011, desencadena la motivació a realitzar més accions d' aquest tipus.

Així doncs el camí continua, avui, us faig saber de la inauguració d'una exposició de les meves fotografies al Centre Cultural Can Gruart a Vilablareix del 10 de Febrer al 18 de Març, en horari de dilluns a divendres de 16 a 22 hores.


Sala Gran del Centre Cultural Can Gruart, Vilablareix

M' agradaria donar un cop més, les gràcies a la meva dona i "agent comercial", la Teia, que amb la seva empenta i motivació m' ha ajudat molt en la meva evolució fotogràfica, amb els seus comentaris i crítiques.

dimarts, 8 de febrer del 2011

Tot esperant la primavera...

Sempre he tingut clar que a la fotografia hi ha moltes disciplines -retrat, moda, comercial...- però la única que hem motiva és la fotografia de naturalesa doncs el contacte amb el medi natural hem fa sentir petit davant l' explosió de llums, de vida, de moviments, de colors...




Amb aquesta idea l' any passat vaig decidir ampliar una mica més el ventall de possibilitats dins la fotografia de natura, provant "sort" amb el macro de flors i bolets. Com tota disciplina té els seus trucs i es requereix la seva pràctica durant un cert temps per començar a gaudir certs resultats... la llàstima es que vaig començar una mica tard i les flors i bolets ja anaven de baixa, encara que alguna cosa vaig poder salvar... hehehehe! (Segons en Monzó, el riure s' ha descriure així)



Aquest any ja estic esperant la temporada amb molta il.lusió doncs l' explosió de la primavera s' està apropant i més amb aquestes temperatures dels darrers dies.


Cuprinus Picaceus


dissabte, 5 de febrer del 2011

Dies passats...

Fa unes setmanes, quan estava buscant fotografies per a la web, vaig recordar que tenia una web-hosting on havia penjat les primeres fotografies que feia, doncs el disc dur amb tot l' històric de fotos s'ha espatllat i no trobo ningú que el pugui arreglar. Quina llàstima! Doncs tenia fotografies de viatges i de moments bastant únics.
Així doncs vaig indagar en aquesta web, primer però vaig tenir que recordar contrasenya... Un cop a dins, vaig veure els meus inicis fotogràfics... Uffff! Quins records! Encara era quan disparava en JPEG.

Pedraforca, des del Coll de la Creueta

Com es la meva costum, sempre m' obsessiono per una localització fins que en trec el que busco, encara que és difícil explicar-ho, només quan ho veig, visc, sento que és el moment de llum que busco.


Pedraforca, afores de Castellar de N' Hug


Un d'aquests llocs era la zona de Castellar de N' Hug i més concretament el coll de la Creueta, on hi ha una magnífica panoràmica dels relleus muntanyosos. Hi vaig anar bastants cops, en curtes escapades. Avui he decidit rescatar-ne unes quantes de les que en tinc bon record, encara que potser no transmeten aquells instants màgics, però que me quiten lo bailao...



Relleu muntanyós


divendres, 4 de febrer del 2011

Calella de Palafrugell.

Reconec que avui ha sigut la segona vegada que visitava aquest lloc, doncs a l' estiu per el meu gust està massa ple. Però ja feia dies que havia vist alguna fotografia i hem "picava" la curiositat d'anar-hi.
Avui finalment m' ho he pogut combinar i he arribat d' hora, amb temps suficient per buscar alguns llocs fotogènics... Sobretot són bons per alguna nocturna i amb tramuntana doncs hi ha alguna roca "interessant".


Platja de Canadell, Calella de Palafrugell.


Platja de Canadell, Calella de Palafrugell.


dijous, 3 de febrer del 2011

L'Illa Negre d' en Tintín

Fa dies que tinc aquesta foto i avui l ' he acabat de processar amb el Lightroom.
Va ser un dia dels que podem dir-me profitosos fotogràficament parlant, doncs el cel va generar un ventall de diferents formes i colors.
No era la primera vegada que anava a aquest lloc -cala estreta- però aquest cop al conèixer més bé la zona ja sabia quin enquadrament buscava. Però un cop havia aconseguit la fotografia que buscava vaig veure altres possibilitats, sempre havia volgut fotografiar les Illes Formigues d' aprop però la meva càmera no el full frame i per tant aquest fet agreujava la situació.
Aquesta vegada vaig decidir agafar el 70-200 f4L i intentar "fer" alguna cosa doncs amb la ròtula que tinc i el pes de l' objectiu no tinc gaire estabilitat.
Vaig fer tres fotografies abans de que el vent hem comencés a fer la guitza., però aquesta foto m' agrada perquè hem recorda un llibre d`en Tintín que es diu l' Illa Negre... Tornaré un altre cop!

Far de les Illes Formigues.