dissabte, 27 de juny de 2015

Reflexions en veu alta

Últimament tothom parla de les "coleccions de cromos" que es fan a partir de veure imatges a la xarxa, copiant escrupulosament els enquadraments fets per altres o simplement anar a la localització i fer-hi una sessió i quasi sempre identificaràs un enquadrament o una idea i segur que la copiaràs, sigui conscient o insconscientment doncs la massificació de fotografies que veiem ens influencíen irremediablement.
Evidentment com més fàcil sigui arribar a la localització més "trillada" estarà.

Està clar que d'aquesta manera es descobreixen nous llocs inexplorats fotogràficament pero tot té els seus punts negatius. Jo també colecciono algun cromo pero en la meva evolució fotogràfica procuro fer els meus i si vaig a un lloc mitic, segur que el farè pero serà per a mi no per mostrar-lo. Així doncs llocs com Otzarreta, Gueirua, Barrika, Els Frares... están saturats i crec que cremats.

Particularment hem passa amb la Costa Brava en general, com que hem quedava prop de casa, hi vaig anar moltes vegades, crec que he visitat cada cala i caleta de la zona, a algunes he repetit moltes vegades a d'altres només unes poques, de totes tinc alguna fotografia que m'agrada pero crec que n'he tret tot el "suc" possible, evidentment que hi tornaré a buscar llums pero crec que ja s'han fet tots els enquadraments possibles i sumant-hi les fotografies que n' he vist de companys de hobby, doncs m' ha saturat, i tinc la necessitat d'aire fresc... 

De fet potser fa dos anys que no hi vaig a fer fotos, ni tant sols a passejar-hi tot i que a l'hivern m' encantava anar a la platja de Sant Pere Pescador a observar la sortida de sol o simplement a veure les dunes que es fan després d'un temporal de tramuntana o llevantada.

Així doncs a falta de poder viatjar i veure llocs paisatgistícs nous, m'atrau el món de les textures on a pesar de no ser gens fàcil es pot explotar, desenvolupar i fins i tot apendre la creativitat.

L'avantatge es que pots sortir a passejar per els entorns on vius amb la camera i potser veus alguna "situació" que et crida l'atenció i plasmar-la, tot és qüestió d'imaginació.

Es evident que es dificil de que tingui molts de "likes" pero crec que es la fotografia que més arriva a satisfer a l'autor doncs es podrà imitar pero mai copiar.





divendres, 19 de juny de 2015

Colors de Rio Tinto

Aquest cap de setmana passat vaig estar a Rio Tinto, un lloc que feia temps que hem cridava l'atenció, eren les meves vacances d'estiu doncs per qüestions de feina no puc fer vacances aquesta epoca.... I volia "cansar-me" de fotografia doncs fins l'octubre penjaré els Hábits fotogràfics.

La veritat es que m'havien parlat molt del lloc pero fins que no ets allà no et fas una idea general del que significa fotogràficament parlant. En una paraula, bestial! Un paradís per les textures, per els reflexes, per els colors i per al paisatge, pero on cal passejar, descobrir, observar i exprimir molt la imaginació i despres ajupir-te.

Per altre banda cal coneixer els llocs i racons doncs no a tot arreu hi ha els fangs de colors, ni textures... Hem explorat zones on caldrà tornar-hi per el seu potencial i per riar les millors hores per anar-hi, en definitiva es un lloc on cal repetir.

Cal saber les millors hores per fotografiar els fangs doncs es millor no hi hagi sol directe per treu-re'n possibles brillantors, o les famoses pedres on millor hi toqui el sol directe... 

I despres cal escollir l'objectiu que millor et serveixi de tot terreny doncs no es pot anar canviant constantment i menys quan estas sobre els fangs. Personalment nomes vaig fer servir el 24-70, a pols doncs el trespeus també es un incordi. 




dimarts, 9 de juny de 2015

Per fi macrejo...

Quan vaig començar a interessar-me per la fotografia, vaig cometre molts errors de novell. Un d'ells es que vaig començar la casa per la teulada. Al viure al costat dels Aiguamolls de l'Empordà vaig comprar en molt poc espai de temps un 300 i un macro, apart d'un gran angular, doncs la intenció era captar imatges d'aus i algun espiadimonis. Res mes llunyà de la realitat. Per mi el paisatge era més fàcil i m' hi vaig implicar.

Evidentment, vaig "assessorar-me" llegint foros i tot el que comentaven els "pros" d'aquell moment i observant fotografies dels mateixos foros... Vaig enlluernar-me i vaig creu-re que tot era fàcil.

El 300 el vaig utilitzar un parell de cops i no vaig obtenir cap resultat acceptable i vaig guardar-lo al fons d'un armari i el 100 macro ha fet molts quilometres a la meva esquena pero no l' hi feia gaire cas...

El 300 el vaig vendre per invertir en una nova camera, i el 100 macro el vaig começar a utilitzar per inmortalitzar algunes orquidies pero no era una prioritat alhora de fer sortides fotografiques.

Aquest any m' he començat a animar, suposo que ara tinc mes experiéncia i també hem serveix per desconectar de la fotografia de paisatge doncs estic una mica saturat d'ella i he descovert tot un nou mon de possibilitats, tot i que cal molta observació, imaginació, paciéncia i pràctica...

Ara si algú hem pregunta, com a vegades hem passa, per quins filtres utilitzo o per quina camera per exemple, sempre li dic el mateix, no cal bons "instruments" cal bon ull, paciencia i molta pràctica i poc a poc millorar l'equip per evolucionar, no s'ha de comançar la casa per la teulada perque comporta molta frustació. Alguns veus que com no els hi dius el que volen sentir deixen de fer-te cas i d'altres potser hem faran cas... Tothom escull el seu camí...

De moment despres d'anys ja tinc el meu espiadimonis...




dijous, 4 de juny de 2015

III Rally Heretat Segura Viudas

El passat mes vaig tenir la sort de poder participar per primera vegada a aquest Rally que en nomes tres anys, ja s'ha fet una forat en les nostres agendes... La primera dificultat radica en el reduït nombre de participants, doncs nomes 50 tenen el privilegi de poder inscriu-re's.

Un cop alla, tens 24 hores per poder realitzar fotografies segons la temàtica escollida, que aquest any eren 4, paisatge, mon animal, mon vegetal i com a categoria especial aquest any era l'abstracte.

Aqui ja vaig tenir una gran alegria doncs ultimament m' estic aficionant a l'abstractisme fotografic per dir-ho d'alguna manera.

He de dir que en tot moment en Pere Soler, que ha participat en totes les edicions, i per tant coneixedor de la finca on es desenvolupa el Rally hem va ensenyar llocs que coneixia, sino crec que la dificultat hagues estat molt més gran per no dir quasi impossible.

Un altre aspecte a tenir en compte es la competitivitat que ens autogenerem doncs quan vas a fer fotografies mai tens un rellotge que et marca el temps. Crec que es clau pendre's aquest rally com una festa social, on coneixes gent i pots xerrar de fotografia a tots nivells. No crear-se ansietat perque pots bloquejar-te...

I a partir d'aqui deixar volar la teva imaginació i creativitat...

Aquest any per el que es comentava per part dels experimentats era la sequetat del terreny, doncs afegia dificultat sobretot per a trovar flors o plantes....

He de dir que un cop havent participat i vist les fotografies seleccionades, encara hem faig creus del que es pot arribar a fotografiar. Estic segur que el jurat no ho ha tingut gens facil.

Per la meva part m' ha fet molta il.lusió que hem donessin el primer premi en categoria abstracte, el qual sense en Pere Soler que hem va ensenyar i portar al lloc no l'hagues pogut fer.

També felicitar als altres guanyadors de les categories doncs també s'ho valen.




Us deixo l'enllç de totes les fotografies seleccionades.

http://www.seguraviudas.es/ca/noticia_ca/ya-tenim-els-guanyadors-del-iii-ralli-segura-viudas

dilluns, 18 de maig de 2015

Fent temps...

De tots es sabut que la fotografia de paisatge, diguem-me artistica, es realitza amb les bones llums i per tant es busca amb les albades i les postes de sol.

Així doncs si estas fent una sortida a llocs desconeguts o inmers en un viatge, les hores centrals del dia s'aprofiten per investigar noves localitzacions, comprovar les que tens en "cartera" o estudiades previament via internet o simplement descansar una estona per esvaïr la ment de la fotografia o en aquesta epoca de l'any per reposar d'haver-te de llevar tant d'hora.

Pero aquests darrers dies que vaig estar a El Hierro, on buscavem desesperadament la boira i quan arrivavem al lloc i decidiem esperar unes hores per veure si canviava l'aire i ens la portava, les hores es feien eternes i mes amb una calor a estones asfixiant.

Aixi doncs la imaginació, l'avorriment i inclús les ganes d'apretar l'obturador anaven aflorint...

Recordo que era un dia molt caloròs i era l' hora de dinar i estavem a bastants quilometres de qualsevol població i mes per aquelles carreteres estretes, revirades i amb grans precipicis... I vàrem decidir quedar-nos sota una pineda, on es notava que s'havia cremat no fa gaires anys pero que conservava tota la seva esplendositat doncs segons hem van explicar, es dificil de que es cremin totalment degut a la gruixudesa de la seva escorça i "jugar" amb el macro...

Una bona idea per "passar" l'estona mentre arriven de nou les millors llums...
Decidiu fins on us porta la imaginació...


dimarts, 5 de maig de 2015

Has de tenir clar que vols fer en el moment de fotografiar...

Aquest és el comentari que l'altre dia un amic i reconegut fotograf hem va dir i que m' ha donat molt que pensar, i crec que pot ser una de les claus per a millorar en la fotografia.

Jo, normalment hem deixo portar per el que veig, pero pensant amb el que faig en el moment previ a plantar el trespeus i apretar el disparador crec que realment no observo detingudament, no composo mentalment, no hem faig un esquema mental del que tinc davant, no busco un millor punt de vista... 

Hem deixo portar per l'adrenalina del moment i no faig un analisi en fred per poder extreu-re el millor "suc" del moment que tinc davant. 

Aquests darrers dies he visitat per primera vegada les Illes Canàries i he pogut comprovar en les meves pròpies carns que aquest plantejament és molt important i bàsic per a conseguir una bona fotografia. Esta clar que aquesta idea del que vols fer comportar moltes més coses que la visualització i la conceptualització del que es vol plasmar... Per mi significa un coneixament profund de les capacitats de la càmera per poder arribar o extreu-re'n el màxim rendiment. així com tenir una tècnica molt depurada, només així crec que es genera la diferencia entre una fotografia i una bona fotografia...
Potser diria entre una fotografia que alguns en diem documentalista i una altre fotografia artistica d'aquelles on es reconeixible l'autor o de les que t'impacten.



dimecres, 22 d’abril de 2015

Evolució o desmotivació....

Preparant una selecció de fotografies per presentar-me al Montphoto, veig que fa temps que no faig fotografies de paisatge amb cels de colors estridents, d'aquelles que com ja sabem tots ens diuen si porta photoshop, si son irreals, per l'estridencia dels colors...

Llavors he analitzat que faig últimament fotográficament parlant i detecto un canvi... Els paisatges oberts ja no hem motiven tant, potser es momentani o és una evolució... Temps al temps.

Recordo quan vaig començar a fer fotografies recordo que només buscava cels de colors sense primers plans, llavors vaig introduïr el primer pla i ara veig el mon en miniatura, només penso en detalls, extraccions...

Potser es per a la sobresaturació de fotografies de paisatge on crec que tot esta fet i mastegat, les localitzacions estan trillades i repetides, els fenomens tipus aurores afarten, etc... 

Pero en el món de les extraccions i de la miniatura, la creativitat esta per explotar i hem motiva molt...