dijous, 21 de gener de 2016

Fotografío perque viatjo o viatjo per fotografiar?

Cada any, per aquestes dates, quan intento planificar on aniré de vacances comença un periode de reflexió i de dubtes. Moltes preguntes hem venen al cap...

Que faig, vaig a un lloc conegut i l'acavo d'explotar fotogràficament?
Repeteixo lloc perque m'ho vaig passar molt bé i fa va ser molt profitós?
Vull coneixer un altre lloc?
Prioritzo fotografia o prioritzo natura?
Convino amb visites a ciutats o només fotografia?
En definitiva, fotografío perque viatjo o viatjo per fotografiar?

A vegades hem parlat amb algun company per programar una sortida i sorgeixen varies localitzacions i la veritat es que sempre tenim dificultats per triar, doncs a vegades no motiva el lloc en l'epoca, a vegades esta massa vist o conegut, a vegades... Si ja passa amb una sortida d'un dia, imaginat amb una d'una setmana o més...

A més, si viatges amb d'altres companys, hi ha els diferents interessos fotogràfics i per tant els dubtes encara s'intensifiquen.

Ara estic en el "impasse" de si vull viatjar per fotografiar o simplement viatjar...



diumenge, 3 de gener de 2016

Vent del Sud

Aprofitant que he tingut uns dies de vacances i com ja s'esta convertint en una petita tradició hem fet una escapada juntament amb el "mestre" Pere Soler per visitar la sempre sorprenent costa asturiana i als amics i colegues de fotografía que viuen per aquelles terres.

He de dir que he disfrutat com mai gracies a les condicions meteorológiques tot i que per ser en apuesta época crec que es una mala senyal doncs quasi bé podíem anar en maniga curta de les temperatures que hem tingut.

Tots els dies i per extenció totes les sessions hem tingut mes o menys sort amb les llums gràcies al famós vent sud que aporta color al cel. Situación que en les meses tres visites anteriors no hacia disfrutar mai, siempre fins ara hacia tingut cels plans.

També hem disfrutat de noves localitzacions, i no hem visitat d'altres degut a la impossibilitat per esllevissades del camí de baixada a la cala o simplement de l'empitjorament o perillositat del camí. I en d'altres perque simplement la marea no coincídia.

En definitiva una bona despedida d'any! Tot esperan que aquest any sigui millor en tot.


dimarts, 8 de desembre de 2015

Exposició al Foto Montseny

Aquest cop l'entrada arriva una mica tard pero per qüestions de feina m'ha sigut impossible sentar-me a escriu-re ni tant sols unes ratlles...

Avui finalment he pogut sentar-me tranquil.lament i una de les tasques pendents era fer aquesta entrada, si mes no com a agraïment al FotoMontseny, no personalizant amb ningú doncs vull resaltar el bon ambient i amabilitat que sempre els ha caracterizat a tots per igual.

El passat 7 de Novembre vaig tenir el plaer d'inaugurar una exposició a la que vaig posar el títol de MIRANT MÉS ENLLÀ, doncs tot i que sempre he fet fotografía de paisatge ultimament m' estic declinant cap a les formes i textures i era l'oportunitat de fer-ne tria.

Ha estat emocionant i alhora alliçonador fer una tria, doncs realment et dones compte del trajecte que encara falta per poder fer una bona selecció de fotografies, de tornar enrere i mirar l'arxiu i recuperar fotografíes que ja no recordaves... Ha estat un bon exercici.

Des d'aqui un cop mes agraîr als de FotoMontseny l'oportunitat de donar a coneixer les meves fotografies i als que vareu venir a la inauguració i poder xerrar una estona de fotografía o als que l'heu visitat posteriorment, espero que us hagi agradat.



dissabte, 31 d’octubre de 2015

Tardor a Escocia

L'any passat quan vàrem estar per les terres altes d' Escocia van trovar llocs que creiem que tenien un bon potencial fotogràfic pero va ser al final i ja no teneim temps per a dedicar-hi ni tant sols una petita sessió.

Ens va quedar pendent...

Aquest any vàrem decidir tornar-hi pero adelantant un mes les dates per poder captar els colors de la tardor per Escocia. Aixi doncs van planificar nomes la reserva de les dues primeres nits i les altres aniriem una mica a l'aventura segons anessim veien localizacions. 
Aquest cop eren unes vacantes mes intuitives que planificades doncs estavem un mig d'una zona de boscos inmensa, amb els colors al punt, amb uns arbres que m'aturaven la respiració amb la seva magnifica planta, les seves textures, els seus colors... Un plaer visual!

Crec que aquest cop a diferencia de l'any passat que vàrem estar mes "incomunicats" a les illes, hem viscut més la vida social dels escoceses, on hem trovat petites carreteres en mig de boscos que amagaven poblets encantadors, tranquils, com si el temps s'hagués aturat fa un segle, només despertavem del somni per els cotxes moderns.

On hem vist com la gent fins i tot ploven anava a caminar per petits senders s'endinsaven al bosc, on feien el te de les cinc...  Era el que sempre havia pensat de com era l'autentica Escocia!


dilluns, 28 de setembre de 2015

De la postal a la creativitat...

Feia molt de temps que nomes mirava fotos per el facebook de gent que segueixo i estava desconnectat de webs o d'autors que no solen pujar fotografies a la xarxa, si mes no asiduament, doncs no son dels que busquin un grapat de "likes" o no pengen "les bones" doncs les guarden per a participar en concursos...

Aquest darrer cap de setmana, m'he dedicat a veure, repassar pero sobretot a gaudir de fotografia de naturalesa en estat pur. I que en va de bé fer-ho doncs crec que hem permetrà evolucionar i fer millors fotografies.

En converses informals amb fotografs amics, sempre encara que no es vulgui es parla d'algun company o d'algun fotograf famós i de les seves fotografies, moltes vegades surten comentaris del tipus: Ha quedat encasellat, no ha evolucionat, fa postals, totes son iguals...

I en certa manera es cert, hi ha fotografs de paisatge que quan arriven a una localització fan l'enquadrament clàssic o simplement fan una fotografia técnicament perfecte o el que col.loquialment és diu una postal... Tot és vàlid evidentment.

Pero el que vaig observant ja fa temps i aquest cap de setmana m'ho he reafirmat es que la fotografia sobretot en l'àmbit del paisatge ha evolucionat molt i cada cop es presenten a concursos (crec que els concursos són els que marquen les tendències) fotografies més arriscades, més creatives (diguem-ne visio artística personal) més extractives i no els amplis paisatges perfectes de quan vaig començar a aficionar-me, on quasi bé el paisatge i el macro s'arriben a confondre.

Potser és que com diu un bon amic i amb una extensa llista de premis, cal buscar que sorprengui, i per tant les fotografies aerees, les extraccions de Rio Tinto... estan sobresortin a horas d'ara. Lluny queden les fotografies d'aurores boreals, les d'Islàndia, les del cels veremos, les de via láctea... Que será el següent?

L'únic que cal tenir en compte, es fer rutllar la màteria grisa del nostre cervell i tenir una mentalitat oberta... I sobretot no presionar-se en buscar la fotografia guanyadora.


diumenge, 20 de setembre de 2015

Chamonix

Havia estat per la zona fa molts anys, quan era petit visitant la Mer de Glaç i hem feia il.lusió tornar-hi per veure després de quasi 35 anys com havia canviat i quins records en venien a la ment.

La veritat es que recordava molta més neu a la Mer, tot i que aquest cop no vaig baixar fins la cova de gel  pero ho veia des de l'altre cantó de la vall i en quant al poble, dir que es encantador, molt ambient al vespre per sopar, ple de restaurant tipics i cafeteries. Recomanable per fer-hi una visita.

Pero la nostra aventura era d'alta muntanya, concretament al refugi du Lac Blanc, on teniem el Mont Blanc i les demes montanyes just al davant.

Només arribar ja vam tenir el segon esglai, el primer va ser a mig camí que ens pensavem que teniem la roda punxada, al final després d'inflar-la no va ser res, doncs era l'ultim dia que funcionaven els remuntadors, aixi doncs ens tocaria baixar a peu els mil i pico metres de desnivell i des d'allà es veien moooolt drets.

Després de pujar i de caminar fins al refugi amb tot el pes de la motxil.la i d'una calor inesperada, veiem un espectacle que quasi ens fa girar cua. Sense exegerar hi havia unes cent persones per els voltants, la cuina del refugi anava a tope amb les "omelettes" i el seu famós pastis d'aranyons.

Vàrem decidir tenir paciència i sobre les quatre de la tarda com per art de màgia va desapareixer tothom i la pau va invaïr el lloc. Uffff ! que bé s'hi estava. Ara només faltava tenir sort amb les llums. Pero no teniem pressió doncs hi estariem dos o tres nits depenen del grau de satisfacció.

Ens esperaven dies de fotografia, de caminades exploratories per la zona i pastís d'aranyons