divendres, 14 novembre de 2014

Treient-me els dubtes...

Elsprimers filtres degradats que vaig començar a utilitzar van ser els Singh Ray, doncs encara que son cars es comentava que no deixaven dominants... Durant tots aquests anys hem van anar perfectes, pero al canviar-me el 17-40 i passar al 16-35, el diamatre passa de 77 a 82 i vaig tenir que canviar el tamany dels filtres i vaig decidir comprar uns Hitech...

Pero no havia tingut gaires oportunitats de fer-los servir fins a Asturies... Hem vaig arribar a frustar una mica doncs a part de les dominants, crec que son molt mes diguem-ne foscos del que estava acostumat i moltes de les fotografies que feia no m'agradaven o simplement les transicions eren molt evidents... Al final de la setmana ja vaig començar a agafar-l'hi el traç del funcionament pero no hem va deixar satisfet del tot.

En tornar a casa, vaig decidir comprar un altre cop un Singh Ray... i avui he aprofitat que per qúesitons de feina anava a l'Empordà he aprofitat per probar-lo...  A part la llum ha sigut bestial!

Singh Ray invers 2 passos.

Ara torno a estar satisfet... A vegades val mes tirar pel dret que fer drecesseres!




dimecres, 5 novembre de 2014

L'Altre porta...

Segueix el meu enamorament d' Astúries...
de la seva costa...
de les seves cales...
de les seves singulars roques...



dimecres, 29 octubre de 2014

El valor d'una fotografia...


La darrera setmana he estat per terres asturianes, gaudint-ne fotogràficament i gastronòmicament. Compartint sortides i xerrades amb en Pere Soler i fent-nos de cicerones en David Álvarez i en Jose Fernandez, i finalment Arturo Lasso... Han estat dies tranquils pero no hem parat de visitar llocs i immortalitzar-los amb la càmera.

Pero el que mes m'ha impresionat i que encara hem provoca pell de gallina quan hi penso es la natura, especialment la costa... Els acantilats, les coves, les roques singulars, els tòtems, les textures, les brumes, les onades... Hi ha tant per gaudir, per descobrir, per admirar, per bocabadat, per fotografiar...

Aquesta foto representa aquest compendi de paraules... El lloc no crec que sigui molt visitat ni tant sols per mariscadors doncs per baixar fins aquí s'ha d'estar una mica sonat. Un sender estret, ple de matolls fins que s'arriba a la baixada, es una baixada dreta que de matinada no es gens aconsellable per la falta de visibilitat i per l'humitat que faria relliscos el caminet, pero a mes a mitja baixada es tant dret el camí que hi ha una corda per baixar quasi fent rappel els últims posem cinquanta metres... I un cop a baix...nomes sents el soroll de les onades com piquen...

La marea va baixant i ens podem endinsar mes al mar, acostar-nos a la roca, pero encara tinc l'adrenalina a ple funcionament doncs minuts abans estàvem fotografiant, sobre una roca, com onades de quatre o cinc metres picaven davant nostre, amarats de suor freda, de salitre, amb un ull a la càmera i l'altre vigilant no caure o no mullar-se de la propera onada... Quin espectacle!!!! Segur que les fotos no fan justícia a la naturalesa...

Vaig saltant per les roques que la marea deixa veure i arribo davant aquest inmens rocam, m'atavalo doncs veig les onades que venen cap on soc, encara que estic enlairat pero tinc al record l'experiencia de fa uns minuts...torna a fluir l'adrenalina...tant concentrat o ensimismat que no hem donc compte que en Pere i en Jose estant al meu costat.

No se quant temps passa pero no he fet mes de 10 fotografies quan sento en Jose que ens mana la pressa, s'esta fent fosc i hem de pujar l' acantilat amb la corda...

Us prometo que si no es per ell encara seria allà, enganxat a aquella cala, el paradís salvatge. Veure't allà baix, per un costat parets de setanta o vuitanta metres tallades a ganivet i per l'altre la platja de pedres i el mar al fons rugint...

De les fotos... Es el de menys!!!







dimarts, 7 octubre de 2014

On el silenci es pot escoltar...

Realment el silenci era ensisador, quasi no es sentia la remor llunyana deles cascades plenes d'aigua del desglaç del glaciar que teniem davant... El temps passava sense donar-nos compte, concentrats en l'espectacle que la natura ens oferia...
Amb ganes de tornar-hi!


dilluns, 29 setembre de 2014

Repassant records...

Sense paraules...
Observar bocabadat...
Respirar profundament...
Gaudir de la pell de gallina...





dimecres, 24 setembre de 2014

Amb nocturnitat...

No sé si es que vaig anar a dormir d'hora, perque un cop fosc a la muntanya i amb una tenda petita poca cosa es pot fer... Pero a la una de la matinada estava amb els ulls oberts com un mússol... Vaig donar voltes i més voltes dins el sac de dormir... Pero res, no podia clucar ull!
A les dues vaig decidir-me... Vaig vestir-me i vaig anar cap a la zona on havia decidit fer la sessió de matinada. Deu minuts caminant, tapat fins les orelles perque feia molt de fred, feia vent, plovisquejava lleugerament, fosc com la gola del llop...
Mai havia fet fotos a aquestes hores, sol enmig de la muntanya, el silenci es podia tallar i a la llunyania es veia el perfil de les muntanyes i especialment el Neuoville, majestuós.
La boira com sempre anava i venia, a vegades no veia res en absolut, a vegades era un cel nitid...
Vaig disfrutar com mai, a pesar del fred, de la humitat, del cansament, d'estar tantes hores dret, pero va valer la pena i segur que ho repetiré...